FESTA DEL SEGAR I EL BATRE. Edició 2011. Diumenge 10 de juliol de 2011.

No coneixem els inicis del batre a Santa Eulàlia, doncs es perden en la història, però si que recordem que els últims anys que es va batre fou a mitjans dels anys seixanta (1965, potser 1966), quan es varen veure les últimes garbes a Les Comunes.

Va ser al 1997 que es recupera el batre com a festa. A l’agost d’aquell any, utilitzant una màquina de batre de la marca Batlle, model 110, es tornaren a batre 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna. Es podia tornar a veure un paller a Santa Eulàlia després de més de 30 anys.

El programa 2011

A les 7, segar i durant el matí esmorzar pels segadors, volts amb poni i carro, exposició de maquinària antiga, tir virtual al senglar, exhibició de talls de moto-serra,exposició de pintura ràpida, rifes, petit mercat i d’altres activitats.

Entrevista a un dels organitzadors actuals:

Pere Serra és un pagès de Santa Eulàlia i organitzador de l’esdeveniment, i ens explica de primera mà la festa del segar.

Quan i com va començar a celebrar-se la festa del segar?

Va començar en Josep Franquesa –més conegut com a “bombeta”- i el seu germà, juntament amb altres amics segant i batent. Van començar-ho a fer a casa seva, a la Vall i durant uns 5 anys es feia un bon dinar després d’haver segat. Aquest fet va ser possible perquè en Josep té una màquina de batre força antiga que s’aprofitava per fer el paller.

La festa al principi no era coneguda com a tal, sinó que va ser al cap d’uns 5 anys de fer-se a la Vall que l’ajuntament es va interessar perquè fos una festa del poble. I superant algunes dificultats i, fins i tot, alguns anys sense fer-se la festa, aquesta ho ha acabat esdevenint.

Quins segadors hi haurà a la festa?

En Candi Vilademunt, en Josep Russinyol “Güell”, en Silvestre de l’Om, en “Vall”, en Rafael López, en Josep Serra, l’Esteve Carrera… I tothom que vulgui serà benvingut. Moltes vegades venen moltes persones d’altres pobles però aquest any al coincidir la festa de Santa Eulàlia amb la de Malla i Avià no sabem què passarà.

Quines eines es feien servir?

Doncs, s’utilitzen volants i pedres d’esmolar, esclopets de vímet o fusta d’om, barrets de palla, garrots de boix, mocadors pels pallaires, daies amb pinta (les dones les preparaven. La Palmira del Soler era una gran experta) i vencims.

Més Enllà de l’Ebre es treballava amb fusó (oz) amb una altra tècnica de segar.

Què són els vencims?

Els vencims és la palla que es fa servir per lligar les garbes, mitjançant el garrot es lligaven.

25 garbes més o menys formen una garbera, formació que permet que si plou no s’humitegin i es deixen assecar al camp, al cap d’uns 15 dies es porten a l’era i es forma un modulor o serralla. I després es procedeix a batre.

Quins cereals es plantaven?

Mestai o sègol (se’n plantaven escampats pel mig del camp, per fer vencims anaven més bé), blat forment (que s’està recuperant), blat antic (gra originari d’Egipte) conegut, també, com blat camut o dels faraons. És el blat que s’ha sembrat aquest any. A més a més, xeixa vella, xeixa motxa (que no té aresta) i l’espelta.

Per què comença a les 7 del matí la festa i no a les 12 del migdia, per exemple?

Amb un pèl d’humitat amb volant es sega millor, per això es comença de bon matí. Cal que es pugui doblegar sense petar per a poder fer garberes i lligar-les.

Quin tipus de maquinària es podrà veure a la festa?

Tractors antics com un Lanz, un Deutz un FIAT per primer cop hi haurà una cosetxadora antiga, una màquina de ventar i altres…

Hi ha novetats perquè la festa no sigui cada any el mateix?

Sí, és clar que sí. Aquest any es farà el tir virtual al porc senglar (cosa que no s’havia fet mai), hi haurà paradetes, una exposició d’art i es busquen animals per a batre com es feia antigament. Tot i això la festa del segar ha de continuar sent del segar, la resta són activitats complementàries per fer la festa més atractiva i divertida.

Per acabar… Cada cop és més difícil trobar gent que sàpiga fer les tasques com es feien abans?

Sí, cada cop és més complicat. La gent que sap fer les coses com es feien antigament es fan grans i ja no tenen tanta força per venir a la festa. Cada cop hi haurà menys persones que ho sàpiguen fer, però de totes maneres, el secret està en que els joves aprenguin a fer les coses com abans per tal que la festa no es perdi.

Fins aquí les preguntes a Pere Serra. Donar-li les gràcies per cedir-nos una mica del seu temps. Doncs ja sabeu, si voleu veure com es treballava antigament teniu l’oportunitat de veure-ho el diumenge dia 10 de juliol a sota l’era del Soler a Santa Eulàlia de Riuprimer. (Entrevista extreta del facebook de CiU Riuprimer).

Per a més informació sobre el segar i la vida agrícola podeu consultar el llibre Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història.(Pàg. 180-185 La vida agrícola / pàg. 275-286 Records).

Vegeu el cartell d’enguany en pdf.

Vegeu les galeries de fotos d’anys anteriors:

2008

2010

El segar i el batre a festes.org

Diccionari del pagès

  • PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d’amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.
  • CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.
  • RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d’esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.
  • POSTEJADOR. Eina que s’enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d’afinar i atapeir la terra.
  • FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.
  • BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d’estar tant de temps a la terra com el blat.
  • BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l’aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.
  • PEDRA D’ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.
  • PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l’eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.
  • REM. Renglera d’espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.
  • TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.
  • QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.

El refranyer popular

L’octubre al peu, prepara l’arreu.

Si a darreres d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.

Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

Pagès lluner, no omple el graner.

Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.

Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.

Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens, no t’anirà pas bé.

Pel juliol, balla que balla, l’eugassada sobre la palla.

(Extret de “LA FULLA” núm. 58 juliol 1992)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s