MEMÒRIA HISTÒRICA DE NEGRE I QUE PUGUIN VOTAR ELS SEGUIDORS DE LA ROJA

El passat 9 de juliol, 39 ajuntaments de la comarca d’Osona, el seu Consell Comarcal i els ajuntaments de Berga (Berguedà) i L’Estany (Bages) van hissar una bandera negra amb els lemes: Lleis, Constitucions, Privilegis, Costums, Honors i Prerrogatives. Extrets de l’anomenat Ban de Guerra a Ultrança de la Junta de Braços de la Generalitat de Catalunya de 9 de juliol de 1713, en una campanya impulsada des de la Comissió 2014 d’Osona i ideada per un servidor. Es tractava de commemorar aquesta efemèride històrica des dels ajuntaments, ja que fou el Braç reial o de les ciutats el que apostà per seguir endavant amb la Guerra de Successió contra els Regnes d’Espanya i França i els seus reis borbons absolutistes que volien anorrear tot el què feia olor de parlamentarisme i les protodemocràcies, i que ja havien fet al Regne de València implementant el Decret de Nova Planta després de la Batalla d’Almansa. Els catalans d’aquella època foren valents i apostaren per resistir a ultrança, abans que rendir-se al tirà Felip V de Castella, IV de Catalunya sense oposar resistència. Ja que sabien que capitular sense condicions seria la fi de les seves llibertats com a poble i de l’Estat català tal i com s’havia organitzat fins aquell moment, així com esperar que el setge els fos favorable i poguessin pactar una millor rendició amb condicions o fins i tot que l’escaquer de la política internacional girés la truita i els Anglesos recuperessin els acords que havien pres amb la nació catalana d’acord amb el Pacte de Gènova de 1705 i Carles III trobés manera de continuar ajudant-los, ja que mai havia renunciat al tro de les espanyes.

Aquest gest, que des de la Comissió 2014 entenem com una acció de memòria històrica i sense cap intenció de provocar odi ni mort, (la bandera negra simplement volia dir que no es rendien i continuaven amb la guerra per defensar les llibertats del Principat de Catalunya), sembla que ha esverat al senyor Jaume Reixach, fundador i editor d’El Triangle. Reixach va escriure un article el 15 de juliol on començava parlant de violència identitària, i de fets violents entre independentistes i espanyolistes en els darrers mesos. Ens acusava de jugar amb la història, i que aquesta s’havia de deixar a les biblioteques i a les universitats. Deia que “Intentar fer reviure en el present esdeveniments luctuosos del passat és una invitació formal a la violència que va marcar la seva inscripció en la memòria dels segles”. Precisament el què nosaltres volíem fer amb la campanya Bandera Negra, és posar de manifest els fets històrics de fa 300 anys per no caure en el mateix error d’haver de defensar els nostres drets com a poble amb una guerra, al segle XVIII era normal que els territoris s’annexessin i es conquerissin per dret de conquesta, però precisament els lemes extrets del ban de 1713, drets que avui encara continua reivindicant el poble català (el que avui entendríem com una constitució pròpia i un estat propi), ara es poden reivindicar amb el dret a decidir de tots els catalans i catalanes, si és que acceptem que el Regne d’Espanya de Joan Carles I és un estat de dret i constitucional. Aquest senyor parla de bandera d’extermini, i no entén que és un símbol històric només i que des dels ajuntaments adherits estem reivindicant poder decidir per la via pacífica i democràtica el què fa 300 anys es va decidir per la força de les armes.

El seu text acaba dient: “ A mi em sembla fortíssim i fora de lloc que la bandera negra, carregada d’odi i de sang, onegi (…) en els màstils de 39 ajuntaments de Catalunya. Qui són els enemics que cal “exterminar”, segons els promotors d’aquesta brillant idea, la Comissió Osona 2014? Els castellanoparlants, els magrebins, els equatorians, els seguidors de la Roja, els socis de l’Espanyol, els turistes francesos, els votants del PSC, PP i C’s? Afortunadament, el poble és molt més savi que tots aquests malalts d’indigestió històrica”.

Aquest senyor no ha entès res sobre la campanya Bandera Negra i barreja naps amb cols… A mi el que em sembla fortíssim és que un periodista pugui escriure articles criminalitzant institucions democràtiques que simplement han fet un exercici de memòria històrica i que no pretenen exterminar a ningú, simplement demanen que el poble pugui decidir 300 anys més tard si vol tenir una constitució i unes lleis pròpies, un estat propi en definitiva, per la vida de les urnes, no per la via de les armes, i a través d’un referèndum on votin castellanoparlants, magrebins, equatorians, seguidors de la Roja, socis de l’Espanyol, els votants del PSC, PP i C’s. Aquest senyor hauria de parlar per cert, amb els alcaldes del PSC que s’han adherit a la iniciativa, potser ells serien els que li podrien explicar més bé, ja que ells ho han entès perfectament.

Txevi Rovira.

Membre de la Comissió 2014 i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Imatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s