XVII Festa del Segar i el Batre 2013

foto garbejant llibre pobleFESTA DEL SEGAR I EL BATRE 2013

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

XVII Edició. Dissabte 3 d’agost 2013

El programa 2013

Enguany hem plantejat la festa amb el mateix format que l’any passat. Començarà a les 5 de la tarda i hem tornem a oferir un sopar de pagès a la fresca i un concert de música tradicional. L’espai continua sent el mateix, el camp de sota l’Era del Soler. A partir de les 5 de la tarda, inici del segar i preparació de la màquina de batre. Paral·lelament i fins a les 8, ponis per la mainada i servei de bar. A partir de les 9, soper de pagès a la fresca. Venda anticipada de tiquets a l’Ajuntament, a Can Vilaró, Queviures Sebastià Corretja i Alimentació Montse Parramon, fins al dia 1 d’agost. Preu: Adults 8€, menú infantil 5€.

A partir de 3/4 de 10, concert i ball folk amb el Les Sueques.

Els inicis

No coneixem els inicis del batre a Santa Eulàlia, doncs es perden en la història, però si que recordem que els últims anys que es va batre fou a mitjans dels anys seixanta (1965, potser 1966), quan es varen veure les últimes garbes a Les Comunes.

Va ser al 1997 que es recupera el batre com a festa. A l’agost d’aquell any, utilitzant una màquina de batre de la marca Batlle, model 110, es tornaren a batre 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna. Es podia tornar a veure un paller a Santa Eulàlia després de més de 30 anys.

Per a més informació sobre el segar i la vida agrícola podeu consultar el llibre Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. (Pàg. 180-185 La vida agrícola / pàg. 275-286 Records).

http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/llibre_santa_eulalia.pdf

Vegeu les galeries de fotos d’anys anteriors:

2008: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/9001/reportatge/fotos/xii/festa/batre/santa/eulalia/riuprimer

2010: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/21385/festa/segar/santa/eulalia/riuprimer

2011:

http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2428/festa/segar/santa/eulalia/riuprimer

2012:

http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/3114/pagina1/festa/segar/barte/santa/eulalia

El segar i el batre a festes.org

http://www.festes.org/directori.php?id=496

Diccionari del pagès

    * PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d’amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.

* CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.

* RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d’esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.

* POSTEJADOR. Eina que s’enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d’afinar i atapeir la terra.

* FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.

* BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d’estar tant de temps a la terra com el blat.

* BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l’aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.

* PEDRA D’ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.

* PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l’eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.

* REM. Renglera d’espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.

* TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.

* QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.

El refranyer popular

L’octubre al peu, prepara l’arreu.

Si a darreres d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.

Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

Pagès lluner, no omple el graner.

Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.

Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.

Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens, no t’anirà pas bé.

Pel juliol, balla que balla, l’eugassada sobre la palla.

(Extret de “LA FULLA” núm. 58 juliol 1992)

Imatge

MEMÒRIA HISTÒRICA DE NEGRE I QUE PUGUIN VOTAR ELS SEGUIDORS DE LA ROJA

El passat 9 de juliol, 39 ajuntaments de la comarca d’Osona, el seu Consell Comarcal i els ajuntaments de Berga (Berguedà) i L’Estany (Bages) van hissar una bandera negra amb els lemes: Lleis, Constitucions, Privilegis, Costums, Honors i Prerrogatives. Extrets de l’anomenat Ban de Guerra a Ultrança de la Junta de Braços de la Generalitat de Catalunya de 9 de juliol de 1713, en una campanya impulsada des de la Comissió 2014 d’Osona i ideada per un servidor. Es tractava de commemorar aquesta efemèride històrica des dels ajuntaments, ja que fou el Braç reial o de les ciutats el que apostà per seguir endavant amb la Guerra de Successió contra els Regnes d’Espanya i França i els seus reis borbons absolutistes que volien anorrear tot el què feia olor de parlamentarisme i les protodemocràcies, i que ja havien fet al Regne de València implementant el Decret de Nova Planta després de la Batalla d’Almansa. Els catalans d’aquella època foren valents i apostaren per resistir a ultrança, abans que rendir-se al tirà Felip V de Castella, IV de Catalunya sense oposar resistència. Ja que sabien que capitular sense condicions seria la fi de les seves llibertats com a poble i de l’Estat català tal i com s’havia organitzat fins aquell moment, així com esperar que el setge els fos favorable i poguessin pactar una millor rendició amb condicions o fins i tot que l’escaquer de la política internacional girés la truita i els Anglesos recuperessin els acords que havien pres amb la nació catalana d’acord amb el Pacte de Gènova de 1705 i Carles III trobés manera de continuar ajudant-los, ja que mai havia renunciat al tro de les espanyes.

Aquest gest, que des de la Comissió 2014 entenem com una acció de memòria històrica i sense cap intenció de provocar odi ni mort, (la bandera negra simplement volia dir que no es rendien i continuaven amb la guerra per defensar les llibertats del Principat de Catalunya), sembla que ha esverat al senyor Jaume Reixach, fundador i editor d’El Triangle. Reixach va escriure un article el 15 de juliol on començava parlant de violència identitària, i de fets violents entre independentistes i espanyolistes en els darrers mesos. Ens acusava de jugar amb la història, i que aquesta s’havia de deixar a les biblioteques i a les universitats. Deia que “Intentar fer reviure en el present esdeveniments luctuosos del passat és una invitació formal a la violència que va marcar la seva inscripció en la memòria dels segles”. Precisament el què nosaltres volíem fer amb la campanya Bandera Negra, és posar de manifest els fets històrics de fa 300 anys per no caure en el mateix error d’haver de defensar els nostres drets com a poble amb una guerra, al segle XVIII era normal que els territoris s’annexessin i es conquerissin per dret de conquesta, però precisament els lemes extrets del ban de 1713, drets que avui encara continua reivindicant el poble català (el que avui entendríem com una constitució pròpia i un estat propi), ara es poden reivindicar amb el dret a decidir de tots els catalans i catalanes, si és que acceptem que el Regne d’Espanya de Joan Carles I és un estat de dret i constitucional. Aquest senyor parla de bandera d’extermini, i no entén que és un símbol històric només i que des dels ajuntaments adherits estem reivindicant poder decidir per la via pacífica i democràtica el què fa 300 anys es va decidir per la força de les armes.

El seu text acaba dient: “ A mi em sembla fortíssim i fora de lloc que la bandera negra, carregada d’odi i de sang, onegi (…) en els màstils de 39 ajuntaments de Catalunya. Qui són els enemics que cal “exterminar”, segons els promotors d’aquesta brillant idea, la Comissió Osona 2014? Els castellanoparlants, els magrebins, els equatorians, els seguidors de la Roja, els socis de l’Espanyol, els turistes francesos, els votants del PSC, PP i C’s? Afortunadament, el poble és molt més savi que tots aquests malalts d’indigestió històrica”.

Aquest senyor no ha entès res sobre la campanya Bandera Negra i barreja naps amb cols… A mi el que em sembla fortíssim és que un periodista pugui escriure articles criminalitzant institucions democràtiques que simplement han fet un exercici de memòria històrica i que no pretenen exterminar a ningú, simplement demanen que el poble pugui decidir 300 anys més tard si vol tenir una constitució i unes lleis pròpies, un estat propi en definitiva, per la vida de les urnes, no per la via de les armes, i a través d’un referèndum on votin castellanoparlants, magrebins, equatorians, seguidors de la Roja, socis de l’Espanyol, els votants del PSC, PP i C’s. Aquest senyor hauria de parlar per cert, amb els alcaldes del PSC que s’han adherit a la iniciativa, potser ells serien els que li podrien explicar més bé, ja que ells ho han entès perfectament.

Txevi Rovira.

Membre de la Comissió 2014 i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Imatge

Homenatge al Dr. Llorenç Tomàs i Costa. 18 de maig 2013. Santa Eulàlia de Riuprimer

 

Imatge

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer homenatja el Dr. Llorenç Tomàs, convocant del Pacte dels Vigatans de 1705 a Sant Sebastià.

L’acte comptarà amb la presència del Comissari del Tricentenari 1714-2014 de la Generalitat de Catalunya, Miquel Calçada i amb l’historiador Alfred Bosch entre d’altres.

El proper dissabte 18 de maig a partir de 2/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc a Santa Eulàlia de Riuprimer un homenatge al Dr. Llorenç Tomàs. doctor en Dret canònic i Dret civil, catedràtic de Filosofia de l’Estudi General de Barcelona, vicari general de Vic i rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Tomàs, arribà a ser Canceller del Principat de Catalunya i convocà els prohoms vigatans a la reunió secreta de l’ermita de Sant Sebastià per signar el Pacte dels Vigatans i enviar emissaris a Gènova amb el que suposà l’entrada de Catalunya a la Guerra de Successió.

L’acte, en el qual col·laboren la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer i el seu rector Pere Casas, els Miquelets de Catalunya i la secció local de Riuprimer de l’ANC, es dividirà en 3 parts. En la primera part més institucional, el rector i l’alcalde del poble Àngel Torres donaran la benvinguda, i s’intercalaran una sèrie de parlaments, fragments de de textos de l’escriptor Jordi Mata sobre la Guerra de Successió i cançons a càrrec de la Coral Canigó i els Cantaires de Riuprimer. Pel què fa als parlaments, aniran a càrrec de Miquel Calçada, Comissariat del Tricentenari 1714-2014 de la Generalitat de Catalunya, i els historiadors Alfred Bosch i Neus Ballbé (màxima experta en l’estudi de la figura del Dr. Llorenç). El poeta Carles Duarte i el mateix autor dels textos, Jordi Mata, seran alguns dels rapsodes que llegiran els textos a l’Església Parroquial de Santa Eulàlia. A les 7, es farà una ofrena floral al monument que hi ha dedicat al Dr. Llorenç a la Plaça de la Rectoria, i començarà una caminada fins a l’ermita de Sant Sebastià. La segona part de l’acte consistirà ja a l’ermita, en una posada en escena dirigida per Txevi Rovira i amb guió original de Jordi Mata d’un diàleg impossible entre el Dr. Llorenç, interpretat per Santi Llorà i un periodista interpretat per Jordi Villanueva. Els Miquelets de Catalunya encetaran llavors una marxa de torxes des de l’ermita fins a la pedra estelada de la independència a l’entrada del poble. L’acte finalitzarà allà cap a les 9 del vespre amb un moment de silenci per tots els caiguts per la llibertat de Catalunya, un breu parlament i Els Segadors.

Vegeu més informació sobre l’acte i els fets històrics al dossier de premsa. Projecte Homenatge Llorenç Tomàs 2013

Contacte: Txevi Rovira. Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer.  A/e: ipramriuprimer@gmail.com

FESTA DELS AVIS 2012 AMB CONCERT DE GRALLA

 

Enguany la Festa dels Avis arriba amb acompanyada d’un concert de Gralla amb els “Grallers i Timbalers Ciutat de Vic”

Vegeu el cartell clicant aquí

L’ESPECTACLE
Els “Grallers i Timbalers Ciutat de Vic” oferim un espectacle d’imatge, musica i paraula, de 55 minuts de durada, en el qual volem reflectir part dels 200 anys d’història de la gralla.
L’espectacle està estructurat de manera que un narrador presenta breument cadascuna de les 12 peces del concert i, acabada la presentació, els músics la interpreten amb el suport d’imatges. Aquestes son un recull de les festes i tradicions culturals del nostre país, per poder identificar fàcilment l’àmbit de la peça en concret.
 Aquest espectacle va ésser estrenat a Brunico / Bruneck – Alto Addige /Sub Tirol, al nord d’Itàlia, el 10 de desembre de 2011. Al nostre país, fou estrenat el dia 20 de desembre del mateix any a Vic. Cal esmentar l’èxit assolit en els dos concerts, tan en afluència de públic com en la crítica feta per els mitjans.
 El concert es farà a l’església el dia 25 a 2/4 de 12 del matí i està obert a tothom.
Seguidament, es farà la missa cantada per la coral i a continuació tindrà lloc el ja tradicional vermut.
Finalment, a partir de 2/4 de 3 hi haurà el dinar de germanor al Casal dels Avis. El dinar serà gratuït per tots els avis i àvies nascuts abans del 31 de desembre de 1947.
El preu dels acompanyants serà de 15€.

UN NOU PAÍS PER A TOTHOM. ACTE D’ERC A RIUPRIMER

 

  •  
    LLOC: Casa de Cultura de Riuprimer
  •   Santa Eulàlia de Riuprimer, UN NOU PAÍS PER A TOTHOM.

    ACTE PÚBLIC A SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER. VOTA INDEPENDÈNCIA, ERC-CATALUNYA SÍ.

    DILLUNS 19 DE NOVEMBRE DE 2012 A LES 8 DEL VESPRE A LA CASA DE CULTURA.

    AMB JORDI FÀBREGA, Candidat per Osona i alcalde de Sant Pere de Torelló.

    www.junqueras.cat facebook.com/junqueras twitter: @junqueras

    Imatge

Festa del Segar i el batre 2012

Imatge

FESTA DEL SEGAR I EL BATRE 2012

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

Edició 2012. Dissabte 28 de juliol.

El programa 2012

Enguany hem reformulat la festa, que començarà a la tarda i hem introduït un sopar de pagès a la fresca i un concert de música tradicional. L’espai continua sent el mateix, el camp de sota l’Era del Soler. A partir de les 6 de la tarda, inici del segar. Paral·lelament i fins a les 8, jocs tradicionals per la mainada. A partir de 2/4 de 9, soper de pagès a la fresca. Venda anticipada de tiquets a l’Ajuntament, a Can Vilaró, Queviures Sebastià Corretja i Alimentació Montse Parramon. Preu: Adults 8€, menú infantil 5€.

A partir de 2/4 de 10, concert i ball folk amb el grup Trepadella.

Els inicis

No coneixem els inicis del batre a Santa Eulàlia, doncs es perden en la història, però si que recordem que els últims anys que es va batre fou a mitjans dels anys seixanta (1965, potser 1966), quan es varen veure les últimes garbes a Les Comunes.

Va ser al 1997 que es recupera el batre com a festa. A l’agost d’aquell any, utilitzant una màquina de batre de la marca Batlle, model 110, es tornaren a batre 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna. Es podia tornar a veure un paller a Santa Eulàlia després de més de 30 anys.

Per a més informació sobre el segar i la vida agrícola podeu consultar el llibre Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. (Pàg. 180-185 La vida agrícola / pàg. 275-286 Records).

http://www.santaeulaliariuprimer.cat/imagenes/llibre%20santa%20eulalia.pdf

Vegeu les galeries de fotos d’anys anteriors:

2008: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/9001/reportatge/fotos/xii/festa/batre/santa/eulalia/riuprimer

2010: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/21385/festa/segar/santa/eulalia/riuprimer

2011:http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2428/festa/segar/santa/eulalia/riuprimer

El segar i el batre a festes.org

Diccionari del pagès

* PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d’amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.

* CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.

* RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d’esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.

* POSTEJADOR. Eina que s’enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d’afinar i atapeir la terra.

* FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.

* BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d’estar tant de temps a la terra com el blat.

* BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l’aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.

* PEDRA D’ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.

* PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l’eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.

* REM. Renglera d’espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.

* TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.

* QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.

El refranyer popular

L’octubre al peu, prepara l’arreu.

Si a darreres d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.

Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

Pagès lluner, no omple el graner.

Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.

Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.

Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens, no t’anirà pas bé.

Pel juliol, balla que balla, l’eugassada sobre la palla.

(Extret de “LA FULLA” núm. 58 juliol 1992)

RESUM DEL PLE EXTRAORDINARI DEL 5 DE JULIOL DE 2011

Benvolguts, després del ple d’aquest vespre 5 de juliol on l’alcalde ha repartit les diferents regidories entre els regidors del plenari, us en fem un petit resum.

Resum del ple:

L’alcalde d’IPR-Am, Àngel Torres Sancho ha nomenat:

1r tinent d’alcalde: Txevi Rovira i Montells

2n tinent d’alcalde: Joan Bertran Serra

3r tinent d’alcalde: Joan Ferrer Mayola

Xavier Rovira Montells s’ocuparà de les regidories de Cultura i Benestar Social i les tasques relacionades amb Turisme i Noves Tecnologies.

Joan Bertran Serra s’ocuparà de les regidories d’Urbanisme, Medi Ambient i Serveis.

Carles Sunyol Ferres s’ocuparà de les regidories d’Ensenyament i Esports.

Joan Ferrer Mayola s’ocuparà de les regidories de Promoció econòmica, Joventut i Festes.

Els representants de l’Ajuntament a la Mancomunitat la Plana seran: Àngel Torres Sancho i Joan Bertran Serra.

El representant al Consell Escolar serà: Carles Sunyol Ferrer

El representant al Pacte territorial de promoció econòmica i ocupació Osona Sud Alt Congost serà: Joan Ferrer Mayola

El representant al Consorci de turisme per a la Promoció turística Portes del Montseny, alt Congost i Plana de Vic serà: Txevi Rovira Montells

El representant de l’ajuntament al Consell Esportiu d’Osona serà: Carles Sunyol Ferrer.

La dedicació de l’alcalde serà de 33,75 hores setmanals i cap càrrec electe cobrarà sou de l’ajuntament. El sou que rebrà l’alcalde de la Generalitat el destinarà al pressupost municipal mitjantçant donacions.