Encén la Flama 2013 ANC-Comissió Osona 2014

Vegeu les notícies, vídeos i galeries de fotos al respecte:

http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/3852/enc/flama/placa/major/vic

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38773/7000/espelmes/clamen/placa/vic/nou/estat/europa

http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/32951/mapa_d_europa_fet_amb_espelmes_placa_major_vic

http://www.el9nou.cat/imatge2_o_0/2080/mapa_d_europa_fet_amb_espelmes_placa_major_vic

Vegeu el parlament de Txevi Rovira, portaveu de la Comissió Osona 2014 i tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer.

1714 – 2014… Han passat gairebé 300 anys des de la pèrdua de les llibertats de l’Estat català. Però gràcies a múltiples generacions de patriotes des d’aquell trist 12 de setembre de 1714 on ens vam posar d’empeus i vam continuar treballant, encara seguim aquí drets i tossudament alçats, mantenint la flama encesa. L’escriptor Albert Sànchez Piñol afirma que som un poble amb moltes contradiccions i dubtes, el famós fatalisme català. Que no hem aconseguit cap victòria des dels temps de Jaume I. Però que tot i així, ningú no hauria pensat que sobreviuríem entre dos gegants com Espanya i França, que han estat de tot menys bons veïns. I per acabar-ho de rematar la fatídica Guerra Civil després d’una efímera República que va fer miques les esperances d’una tercera via per a l’encaix de Catalunya a Espanya, un dels corrents més explorats pel catalanisme. Ara bé, després d’intentar-ho tot ja no queden opcions d’aquest tipus, hem arribat al final d’un diàleg de sords, no perquè el poble català no ho hagi intentat, sinó perquè l’estat espanyol no ens ha volgut escoltar mai i ens ha tractat com una colònia d’ençà d’aquell llunyà però ben present Decret de Nova Planta del 1716. Però després de les guerres, en els períodes de pau, tal i com deia el filòsof Francesc Pujols, el pensament català rebrota i reviu de les cendres dels seus il·lusos enterradors. No hi ha terceres vies possibles, emulant les banderes negres que enarboraven els catalans durant la Guerra de Successió, o llibertat o mort com a nació. Ara és l’hora catalans! I per la força de les urnes, no per la força de les armes. Tenim tot el dret del món a votar per decidir el nostre futur, la democràcia és l’aliat natural de Catalunya, per tradició, amb un dels protoparlaments més antics del món, amb una figura com l’Abat Oliba que promogué les assemblees de pau i treva pioneres a Europa. I Europa i el món han de veure que som un poble unit alegre i combatiu en el bon sentit de la paraula que vol baixar al carrer a votar per aconseguir un futur millor. La Comissió 2014 Osona pretén coordinar i crear sinergies entre ajuntaments, entitats, associacions, etc. De la nostra comarca per tal de commemorar com és degut aquests 300 anys de pèrdua de les nostres llibertats, constitucions, honors, privilegis, costums i prerrogatives, uns lemes que apareixien a la bandera negra que la majoria d’ajuntaments van hissar el passat 9 de juliol, uns lemes encara reivindicables. Per això, mirant el passat, però pensant sempre com construir un futur més just i millor per a tothom, us animem a sumar-vos i a col·laborar amb la Comissió Osona 2014.

No veuran bandera blanca!

Visca els Països Catalans lliures!

MEMÒRIA HISTÒRICA DE NEGRE I QUE PUGUIN VOTAR ELS SEGUIDORS DE LA ROJA

El passat 9 de juliol, 39 ajuntaments de la comarca d’Osona, el seu Consell Comarcal i els ajuntaments de Berga (Berguedà) i L’Estany (Bages) van hissar una bandera negra amb els lemes: Lleis, Constitucions, Privilegis, Costums, Honors i Prerrogatives. Extrets de l’anomenat Ban de Guerra a Ultrança de la Junta de Braços de la Generalitat de Catalunya de 9 de juliol de 1713, en una campanya impulsada des de la Comissió 2014 d’Osona i ideada per un servidor. Es tractava de commemorar aquesta efemèride històrica des dels ajuntaments, ja que fou el Braç reial o de les ciutats el que apostà per seguir endavant amb la Guerra de Successió contra els Regnes d’Espanya i França i els seus reis borbons absolutistes que volien anorrear tot el què feia olor de parlamentarisme i les protodemocràcies, i que ja havien fet al Regne de València implementant el Decret de Nova Planta després de la Batalla d’Almansa. Els catalans d’aquella època foren valents i apostaren per resistir a ultrança, abans que rendir-se al tirà Felip V de Castella, IV de Catalunya sense oposar resistència. Ja que sabien que capitular sense condicions seria la fi de les seves llibertats com a poble i de l’Estat català tal i com s’havia organitzat fins aquell moment, així com esperar que el setge els fos favorable i poguessin pactar una millor rendició amb condicions o fins i tot que l’escaquer de la política internacional girés la truita i els Anglesos recuperessin els acords que havien pres amb la nació catalana d’acord amb el Pacte de Gènova de 1705 i Carles III trobés manera de continuar ajudant-los, ja que mai havia renunciat al tro de les espanyes.

Aquest gest, que des de la Comissió 2014 entenem com una acció de memòria històrica i sense cap intenció de provocar odi ni mort, (la bandera negra simplement volia dir que no es rendien i continuaven amb la guerra per defensar les llibertats del Principat de Catalunya), sembla que ha esverat al senyor Jaume Reixach, fundador i editor d’El Triangle. Reixach va escriure un article el 15 de juliol on començava parlant de violència identitària, i de fets violents entre independentistes i espanyolistes en els darrers mesos. Ens acusava de jugar amb la història, i que aquesta s’havia de deixar a les biblioteques i a les universitats. Deia que “Intentar fer reviure en el present esdeveniments luctuosos del passat és una invitació formal a la violència que va marcar la seva inscripció en la memòria dels segles”. Precisament el què nosaltres volíem fer amb la campanya Bandera Negra, és posar de manifest els fets històrics de fa 300 anys per no caure en el mateix error d’haver de defensar els nostres drets com a poble amb una guerra, al segle XVIII era normal que els territoris s’annexessin i es conquerissin per dret de conquesta, però precisament els lemes extrets del ban de 1713, drets que avui encara continua reivindicant el poble català (el que avui entendríem com una constitució pròpia i un estat propi), ara es poden reivindicar amb el dret a decidir de tots els catalans i catalanes, si és que acceptem que el Regne d’Espanya de Joan Carles I és un estat de dret i constitucional. Aquest senyor parla de bandera d’extermini, i no entén que és un símbol històric només i que des dels ajuntaments adherits estem reivindicant poder decidir per la via pacífica i democràtica el què fa 300 anys es va decidir per la força de les armes.

El seu text acaba dient: “ A mi em sembla fortíssim i fora de lloc que la bandera negra, carregada d’odi i de sang, onegi (…) en els màstils de 39 ajuntaments de Catalunya. Qui són els enemics que cal “exterminar”, segons els promotors d’aquesta brillant idea, la Comissió Osona 2014? Els castellanoparlants, els magrebins, els equatorians, els seguidors de la Roja, els socis de l’Espanyol, els turistes francesos, els votants del PSC, PP i C’s? Afortunadament, el poble és molt més savi que tots aquests malalts d’indigestió històrica”.

Aquest senyor no ha entès res sobre la campanya Bandera Negra i barreja naps amb cols… A mi el que em sembla fortíssim és que un periodista pugui escriure articles criminalitzant institucions democràtiques que simplement han fet un exercici de memòria històrica i que no pretenen exterminar a ningú, simplement demanen que el poble pugui decidir 300 anys més tard si vol tenir una constitució i unes lleis pròpies, un estat propi en definitiva, per la vida de les urnes, no per la via de les armes, i a través d’un referèndum on votin castellanoparlants, magrebins, equatorians, seguidors de la Roja, socis de l’Espanyol, els votants del PSC, PP i C’s. Aquest senyor hauria de parlar per cert, amb els alcaldes del PSC que s’han adherit a la iniciativa, potser ells serien els que li podrien explicar més bé, ja que ells ho han entès perfectament.

Txevi Rovira.

Membre de la Comissió 2014 i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer.